En castellano más abajo
El passat divendres dia 9 de maig es va presentar, al Centre d’Interpretació Ca S’Amitger de Lluc (Institut Balear de la Natura), el llibre titulat Naturaleza Tradicional, de l’autor castellà Juan Andrés Oria de Rueda Salgueiro.
Oria de Rueda és dr. Enginyer Forestal i professor de Botànica, Micologia i Conservació de la Flora, així com director de la Càtedra de Micologia, a la Universitat de Valladolid. Rebé també el Premio Castilla y León a la Protección del Medio Ambiente a l’any 2015.
A l’acte hi assistiren una vintena de persones de diversos àmbits de la cultura i el món agrari, entre les quals podem destacar una representació de la indústria del vi de Mallorca.
En un entorn natural de primer ordre i un cop donat a conèixer, per part de la representació de l’IBANAT, el Centre d’Interpretació Ca s’Amitger, el presentador de l’acte va destacar l’estreta vinculació del contingut del llibre amb la cultura i la història de l’illa de Mallorca, i la seva relació, com correspon a tota obra de fonament realista, amb aspectes com la cultura, l’art, la política o la ciència. Transcrivim el contingut de la introducció:
«Com bé diu el pròleg del llibre, no tenc ni idea de boscos, ni de ramaderia, ni de botànica, ni d’esclatasangs… però quan el vaig llegir me varen venir al cap moltes idees, de molts altres temes; i és que l’obra vincula natura amb història, pensament, ciència, cultura…
Per això, en aquest marc, escau molt bé fer una referència a l’Escola Mallorquina de finals del XIX i principis del XX, representada, en aquest cas i en primer lloc, pel nostre estimat poeta Costa i Llobera, qui ens va regalar el poema èpic què tant ens evoca al seu gran amic, el mestre Verdaguer, La deixa del geni grec. Citem-lo:
Així cent veus cantaven a cor sota el ramatge
de la sagrada alzina; i amb majestat salvatge
se dilatava el càntic pel bosc i per la nit.
Per entre focs de teia, cent joves tot seguit,
formant guerrera dansa, voltaven la gran soca
de l’arbre antic de dies i el gran altar de roca…
Un poema, com es pot veure, que transcorre en els boscs de Mallorca, on les antigues tribus es reunien al voltant de vells arbres a mode de santuaris i en què en un moment donat, com si fos per designi diví, la lira d’un rapsode grec, de nom Melesigeni, que passava per aquí, transforma, en el sentit de purificar, les tradicions d’aquelles gents; fet que va permetre donar fruit, pocs segles després, a la societat romana i finalment cristiana de l’illa de Mallorca.
Costa ens confirma, doncs, que la mallorquina és una cultura que es manté estable des de l’època clàssica fins la gran transformació del segle XIX. Ara sí, moment en què es produeix una brusca substitució i decadència d’aquest mode de vida tan arrelat i en què pren forma i sentit un altre poema, en aquest cas de Joan Alcover, que és Desolació, citem:
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Un vers què inicialment té una altra intenció, més bé d’autoreferència. Però, ¿per què no podria ser que el designi diví hagués inspirat l’autor, (com va fer amb la lira de Melesigeni) per referir-se, a mode d’antitipus, a la seva gran família mallorquina?: els homes i dones de l’avior, la llar dels quals queia sobtadament derruïda, doncs el vell arbre que els havia agombolat s’havia esqueixat amb un llamp.
Demanem, doncs, que amb els temps que corren i les crisis i amenaces a la subsistència que ens aguaiten, el mal no sigui definitiu i que el vell arbre que ens sostenia torni a brotar, encara que sigui lentament i amb discreció. Aquest llibre, que presentam avui, segur que hi ajuda.
Gràcies per venir i endavant Juan Andrés!».
L’obra, que es pot adquirir a la llibreria Ramón Llull de Ciutat, és una lloança als usos tradicionals que suposaven un equilibri de l’home amb la natura abans de les grans transformacions del segle XIX. Fa una aposta per la seva recuperació i exemplifica casos concrets de molts llocs del continent europeu. És també una anàlisi de la influència que la transformació política, econòmica i social dels darrers segles ha tingut en aquesta relació home-natura.
Per alta banda, presenta diverses referències als usos i costums de l’illa de Mallorca, com ara la relació dels pastures de porc negre amb els boscos d’alzines i els diferents tipus de gla a la Serra de Tramuntana, entre altres temes.
L’interès d’aquest treball, en definitiva, recau en el seu encertat plantejament envers una correcta relació de la comunitat amb el medi natural, l’aposta per la conservació d’usos i costums, el seu valor històric i una valenta proposta de futur.
Enric Rado Roca, Ciutat de Mallorca
Traducción al castellano
Oria de Rueda presenta su obra en Mallorca
El pasado viernes día 9 de mayo se presentó, en el Centro de Interpretación Ca S’Amitger de Lluc (Institut Balear de la Natura), el libro titulado Naturaleza Tradicional, del autor castellano Juan Andrés Oria de Rueda Salgueiro.
Oria de Rueda es dr. Ingeniero Forestal y profesor de Botánica, Micología y Conservación de la Flora, así como director de la Cátedra de Micología, en la Universidad de Valladolid. Recibió también el Premio Castilla y León a la Protección del Medio Ambiente en 2015.
Al acto asistieron una veintena de personas de diversos ámbitos de la cultura y el mundo agrario, entre las que cabe destacar una representación de la industria del vino de Mallorca.
En un entorno natural de primer orden y una vez dado a conocer, por parte de la representación del IBANAT, el Centre de Interpretació Ca s’Amitger, el presentador destacó la estrecha vinculación del contenido del libro con la cultura y la historia de la isla de Mallorca, y su relación, como corresponde a toda obra de fundamento realista, con aspectos como la cultura, el arte, la política o la ciencia. Transcribimos el contenido de la introducción:
«Como bien dice el prólogo del libro, no tengo ni idea de bosques, ni de ganadería, ni de botánica, ni de setas… pero cuando lo leí me asaltaron a la mente muchas ideas, de muchos otros temas; y es que la obra vincula naturaleza con historia, pensamiento, ciencia, cultura… Por ello, en este marco, conviene muy bien hacer una referencia a la Escola Mallorquina de finales del XIX y principios del XX, representada, en este caso y en primer lugar, por nuestro querido poeta Costa i Llobera, quien nos regaló el poema épico, que tanto nos evoca a su gran amigo, el maestro Verdaguer, La deixa del geni grec. Citémoslo:
Així cent veus cantaven a cor sota el ramatge
De la sagrada alzina; i amb majestat salvatge
Se dilatava el càntic pel bosc i per la nit.
Per entre focs de teia, cent joves tot seguit,
Formant guerrera dansa, voltaven la gran soca
De l’arbre antic de dies i el gran altar de roca..
Un poema, como se puede ver, que transcurre en los bosques de Mallorca, donde las antiguas tribus se reunían alrededor de viejos árboles a modo de santuarios y en los que, en un momento dado, como si fuera por designio divino, la lira de un rapsoda griego, de nombre Melesigeni, que pasaba por aquí, transforma, en el sentido de purificar, las tradiciones de aquellas gentes; algo que permitió dar fruto, pocos siglos después, a la sociedad romana y finalmente cristiana de la isla de Mallorca.
Costa nos confirma, pues, que la mallorquina es una cultura que se mantiene estable desde la época clásica hasta la gran transformación del siglo XIX. Ahora sí, momento en el que se produce una brusca sustitución y decadencia de este modo de vida tan arraigado y en el que toma forma y sentido otro poema, en este caso de Joan Alcover, que es Desolació, citemos:
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
Que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
Mes branques una a una va rompre la tempesta,
I el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Un verso que inicialmente tiene otra intención, más bien de autorreferencia. Pero, ¿por qué no podría ser que el designio divino hubiera inspirado al autor (como hizo con la lira de Melesigeni) para referirse, a modo de antitipo, a su gran familia mallorquina?: a los hombres y mujeres de su abolengo, cuyo hogar caía repentinamente derruido, pues el viejo árbol que les había amparado se desgajó por culpa de un rayo.
Pidamos, pues, que con los tiempos que corren y las crisis y amenazas a la subsistencia que nos acechan, el mal no sea definitivo y que el viejo árbol que nos sostenía vuelva a brotar, aunque sea lentamente y con discreción. Este libro, que presentamos hoy, seguro que ayuda.
¡Gracias por venir y adelante Juan Andrés!».
La obra, que se puede adquirir en la librería Ramón Llull de Palma, es una alabanza a los usos tradicionales que suponían un equilibrio del hombre con la naturaleza antes de las grandes transformaciones del siglo XIX. Hace una apuesta por su recuperación y ejemplifica casos concretos de muchos lugares del continente europeo.
Por otro lado, presenta diversas referencias a los usos y costumbres de la isla de Mallorca, como la relación de los pastos de porc negre con los bosques de encinas y los distintos tipos de bellota en la Serra de Tramuntana, entre otros temas.
El interés de este trabajo, en definitiva, recae en su acertado planteamiento hacia una correcta relación de la comunidad con el medio natural, la apuesta por la conservación de usos
y costumbres, su valor histórico y una valiente propuesta de futuro.
Enric Rado Roca , Ciudad de Mallorca
Deje el primer comentario