Quan la Verge baixà del Cel a Barcelona; Cuando la Virgen bajó del Cielo a Barcelona

Detalle del retablo de la Capilla de La Merced en la Catedral de Barcelona. Foto Josep de Losports

 

Dels catius mare i patrona, 

puix del cel nos heu baixat:

Princesa de Barcelona,

protegiu vostra ciutat.

(Mossèn Cinto Verdaguer)

Mai a la història va succeir quelcom semblant i mai ha tornat a passar. La nit de l’u al dos d’agost de l’any 1218 de Nostre Senyor, la Verge Maria —Regna dels Àngels— baixà del Cel a Barcelona i s’aparegué amb rostre clar i seré a Pere Nolasc, un noble de sang i de pietat, que en aquell moment es trobava fent meditació. La Verge li digué que fóra del seu plaer i del seu Fill que s’instituís una congregació religiosa que es dediqués a alliberar els captius en poder dels mahometans.

Recordem que en aquell moment històric, la meitat de les Espanyes estava sota poder dels mahometans, i el nord d’Àfrica era la seu de poderosos clans àrabs que feien incursions a les costes de la Cristiandat per tal de segrestar i esclavitzar cristians. Desenes de milers de cristians agonitzaven a les presons nord-africanes o al servei dels musulmans en esclavatge inhumà, maltractaments i treballs formosos.

Tot just a la matinada del dia 2, Nolasc va anar a trobar-se amb el seu confessor, Fra Raimon de Penyafort i li explicà allò succeït a la nit, tot pensant que no li creuria. Ans al contrari: Fra Raimon li digué que aquella mateixa nit ell havia rebut la mateixa visita i el mateix mandat.

Però el més increïble encara havia d’arribar. Tots dos, en Nolasc i Fra Raimon, varen buscar al Rei Jaume I, qui els va rebre a la gran sala de Palau (que després seria la Capella Reial de Santa Clara, i avui dia museu). Allà, el Rei els hi confessà que ell també: la mateixa nit va rebre la mateixa visita i el mateix mandat.

 

Així doncs, avisaren el bisbe de Barcelona, En Berenguer de Palou, pocs dies després, el dia 10 d’agost de 1218, festa de Sant Llorenç, i a la Santa Església Catedral de Barcelona, es va fundar la Reial i Militar Ordre de la Mercè per a la Redempció dels Captius, per part d’un Rei, un capellà i un noble. Des d’aquel dia, més de 80.000 cristians varen ser rescatats de l’esclavatge mahometà gràcies als mercedaris.

 

Al segle XIII, quan les Espanyes patien sota el jou mahometà, Déu nostre Senyor ens va enviar a la seva Mare per tal d’establir nous redemptors que havien d’entregar-se a l’esclavitud, els turments i a la mort, per tal d’assolir la redempció o llibertat dels seus germans. Tot imitant a Crist, qui ens portà  —per la seva Passió i Mort— la redempció i la llibertat a tots els homes.

El dia 24 de setembre se celebra la festa de la Verge de la Mercè, fixada aquest dia pel Papa Innocenci XII, l’any 1696.

Y á arrancar fills ajudaume

de entre´ls brassos de la mort.

Ves tu á l’ Àfrica y destrona

à qui’l mon te esclavisat.

Josep de Losports, Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau de Barcelona.

 

 versión en castellano 

De los cautivos, madre y patrona,

ya que del cielo nos habéis bajado:

Princesa de Barcelona,

proteged vuestra ciudad.

(Jacinto Verdaguer, pbro.)

Nunca había sucedido nada igual en toda la historia, y nunca volvería a suceder otra vez. En la noche del 1 al 2 de agosto del año de Nuestro Señor de 1218, la Virgen María —Reina de los Ángeles— bajó del Cielo a Barcelona y se apareció con el rostro claro y sereno a Pedro Nolasco, un noble piadoso, que en aquel momento se hallaba en meditación. La Virgen le manifestó que sería del agrado suyo y de su Unigénito Hijo, si en su honor instituyera una Orden de Religiosos que se dedicasen a librar a los cautivos del poder de los mahometanos.

Recordemos que a principios del siglo XIII, la mitad de las Españas se encontraba bajo el poder de los mahometanos, y que el norte de África albergaba  poderosos clanes árabes que incursionaban las cosas de la Cristiandad para secuestrar y esclavizar a los cristianos. Decenas de miles de cristianos agonizaban en las cárceles del norte de África o servían a los musulmanes en esclavitud salvaje, abuso y trabajos forzados.

Apenas despuntó el alba del día 2, Nolasco fue a encontrarse con su confesor, D. Raimundo de Peñafort, y le explicó lo sucedido la noche anterior. Temía  no ser creído, pero sucedió algo inesperado. Grande fue su sorpresa cuando D. Raimundo le manifestó que aquella misma noche él también había recibido la misma visita y el mismo mandato de la Virgen.

«La Virgen de la Merced y San José protegiendo a los santos mercedarios»

Sin embargo, lo más increíble estaba aún por llegar. Ambos, Nolasco y D. Raimundo, acudieron al Rey Jaime I, quien les recibió en la gran sala del Palacio Real — que más tarde sería la Capilla Real de Santa Clara, y que ahora es parte del Museo de Historia de Barcelona, MUHBA— . Allí, ante el asombro de los dos visitantes, el Rey les manifestó que él también: la misma noche había recibido la misma visita e idéntico mandato de la Virgen que ellos.

Así, avisaron el Obispo de Barcelona, Berengario de Palou, y pocos días después, el 10 de agosto de 1218, festividad de San Lorenzo, y en la Santa Iglesia Catedralicia de Barcelona, fue fundada la Real y Militar Orden de la Merced para la Redención de los Cautivos, por parte de un Rey, un sacerdote y un noble. Desde aquel día, más de 80.000 cristianos han sido rescatados de la esclavitud mahometana gracias a los mercedarios.

En el siglo XIII, cuando los españoles sufrían bajo el yugo mahometano, Nuestro Señor nos envió a su Madre para establecer nuevos redentores que habían de entregarse a la esclavitud, el tormento y la muerte, para lograr la redención o libertad de sus hermanos. Imitaban así a Cristo, que nos trajo —por su Pasión y Muerte—  la redención y la libertad a todos los hombres.

El 24 de septiembre se celebra la fiesta de la Virgen de la Merced, fijada este día por el Papa Inocencio XII, en 1696.

Josep de Losports, Círculo Tradicionalista Ramón Parés y Vilasau (Barcelona).