La Moreneta plora pels seus Requetès/ La Moreneta llora por sus Requetés

Nuestra Señora de Montserrat. FGC Turisme Catalunya

(Se acompaña traducción al castellano al final)

Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetès de Nª Sª de Montserrat 1936-39

Benvolguts correligionaris,

Amb el cor travessat pel compungiment, ens hem aplegat a aquesta plaça per quatre motius: *Per protestar contra la vergonyosa retirada, coneguda el propassat 14 de gener d’enguany, del Monument del Requeté jacent que encapçalava el Mausoleu del Terç de Montserrat. *Per desagreujar aquesta profanació. *Per honrar als Requetés del Terç de Montserrat. *I per exigir la recolocació del monument retirat al seu lloc original.

En primer lloc, PROTESTEM.— Els autors d’aquesta salvatgeria heu humiliat als requetés, fills espirituals dels Macabeus, tal com es llegeix als versicles bíblics que envolten el Mausoleu on hi reposen a Montserrat. La nostre amargor és versemblant a l’abominació de la desolació que assereix el Profeta Daniel, quan va contemplar en una visió com era blasmat el Temple de Jerusalem amb sacrificis pagans. Creguem que els responsables d’emparar la nostra Patrona, la Moreneta, han comès un greu sacrilegi: espigolar la memoria dels nostres màrtirs de la Creuada del 36.

En segon lloc, DESAGREUGEM.— Perquè, com a bons fills, hem d’honrar els nostres pares i avantpassats, alguns d’ells heroics soldats de Crist, la qual cosa negau amb la retirada del monument. Perquè, per la virtut de pietat, hem d’honrar la nostra pàtria, la qual cosa negau amb la retirada del monument. Perquè, per la virtut de religió, hem d’honrar el nostre Creador, Déu totpoderós, Creador del cel i de la terra; la qual cosa negau amb la retirada del monument moguda per un odi revolucionari i antic contra el nostre Creador.

Un pecat contra l’Esperit Sant, d’aquells que no seran mai perdonats, consisteix a «negar una veritat profesada». Amagant el Monument, negau que els nostres màrtirs mereixin veneració i respecte; negau que el seu combat fos justa; negau que la seva sang sigui fèrtil; negau —en el fons— que la fe per la qual van finar és l’única i veritable.

Així, Oh sepulcres argentats! us heu lliurat a l’apostasia i us heu sotmès a la idolatria del poder polític —el nou Antíoc— que profana el Temple i substitueix el sacrifici agradable a Déu. No creieu en la Patrona de les terres catalanes, només creieu en un fals ídol: la «nació catalana» i la seva ramera, aquesta democràcia anticrística.

Com a cortesanes del poder, us congracieu amb el món impiu, busqueu el seu aplaudiment buit, voleu adaptar-vos al món. I aquesta és la raó de la vostra ceguesa. De vosaltres ja va dir Nostre Senyor Jesucrist: «guies cecs», doncs sou els nous fariseus que confoneu el poble.

En tercer lloc, HONREM la memòria dels requetés. —Igual que aquells que volen ensorrar la memòria del nostre bisbe màrtir, D. Manuel Irurita, els dipositaris de la fe, han collaborat amb els que van arrabassar la vida als requetès catalans i ara volen assassinar-los altre vegada amb l’oblit. On queda l’obra de misericòrdia de sepultar els morts? Aqueixa inclou no oblidar-los, resar per les seves ànimes i suplicar constantment la seva intercessió. Oblidar els nostres morts, és pitjor que prendre’ns l’ànima.

Absentant la imatge del nostre amistançat requeté, que cercava amb la mirada a la Verge Maria, representant la seva hodierna advocació abans de morir, heu afrontat la Moreneta. Oblideu que ells volien reposar als peus de la Mare celestial?, esperant el dia de la resurrecció de la carn i del Judici Final on Crist els ha de reconèixer com els que van rentar les seves túniques blanques amb la sang de l’Anyell. És que menysteniu que l’Abat Escarré va prometre solemnement que la comunitat benedictina aixoplugaria perpètuament les seves restes? Vosaltres podeu oblidar, però no Déu i nosaltres tampoc.

I en quart lloc, EXIGIM LA RECOLOCACIÓ del monument.— Posem com a testimonis de la vostra falsia els 319 requetès catalans del terç de Montserrat que van aclucar el ulls en combat. Des del cel us furguen; des del cel us assenyalen; des de la dreta del Pare us comminen que repareu la vostra gravíssima falta. Amb ells, els aquí presents a la terra, us demanem que restabliu el monument. Heu posat en perill des de fa temps la salvació de les vostres ànimes eternes. És potser moment d’imprecar la vostra redempció amb un gest de reconeixement envers els que van morir perquè ara gaudiu de les vostres prebendes. Dieu que estimeu Catalunya, però sou fautors de la seva agonia espiritual. I ça estem per recordar-vos-ho.

QUI SOM?, ens temptegeu. Som els descendents espirituals dels requetès. Som deixebles del seu exemple i el fruit del seu martiri. Representem la veritable Tradició de Catalunya, de la qual En Torras i Bages va prescriure: «Serà cristiana o no serà». Pertanyem al llinatge dels catalans que van preferir la mort que lliurar-se a les temptacions del liberalisme i les seves falses promeses. Som part dels que van triar les llibertats cristianes contra el llibertinatge pagà. Som pedres d’aquesta magnífica fortalesa que es va anomenar Cristiandat i que ara, des de dins, voleu destruir.

Som l´estirp dels visigots que des de Montgruny –la Covadonga catalana– van iniciar la reconquesta de les nostres terres contra l’Islam; som la casada dels Almogàvers, dels mariners i soldats catalans que van combatre a Lepant, dels Miquelets que van guerrejar contra la Revolució Francesa, dels sometents que al Bruch van pugnar contra les forces napoleòniques, som fills dels malcontents i els matiners. Som descendents d’aquells carlins que, estimant en cos i ànima la seva religió i furs, es van fondre amb les Espanyes i van evangelitzar mig Món. Som, al capdavall, els hereus dels croats del 36, som boines vermelles, sempre disposats a fornir la vida per Déu i per Espanya. No hem deixat mai d’ésser i hi som ça perquè la vostra traïció ens ha interpellat a tornar al combat.

Vosaltres, a qui Nostre Senyor us ha encomanat vetllar per la fe i acovilar la seva Santíssima Mare, per què voleu negligir els nostres morts? No ho aconseguireu. Tampoc oblidem els 23 benedictins màrtirs d’aquesta Abadia immolats en la aterridora persecució religiosa del 36 i que ara afoneu. No oblidem que us bafanegeu de demòcrates i antifranquistes, però que dues vegades vau acollir el General Franco sota Pali, i en canvi nosaltres mai ho vam fer. No fugim del cap que vau amagar a assassins terroristes, assassins i marxistes que demanaven la destrucció de l’Església. Entre els vostres murs ha fullat el nacionalisme, la ideologia de l’amargor per excel·lència. Vau ser el pessebre que va acollir el moviment polític d’En Pujol que ens ha portat a la batussa i el daltabaix de Catalunya. I després de tot això us agullona la imatge d’un requeté? També als fariseus els capgiraven els miracles del Crist i els bescantaven i li extorquien per què no els mostrés públicament. Reconeixeu aquesta postura?

Som els fills de la Tradició que mai no podreu acorar. El nostre deure és exigir-vos que compliu les vostres comeses. És el moment d’aturar tanta mauleria. La Veritat és una i ens interpel·la a hom. A vosaltres com a consagrats a Déu i a nosaltres com a vetlladors dels quatre pilars del nostre solar cristià: Déu, Pàtria Furs i Rei.

Per això volem que els nostres crits ressonin avui en aquestes muntanyes i despertin la vostra consciència:

Visca Crist Rei! Visca l’Espanya Catòlica!

Visca Catalunya espanyola! Loor i glòria als màrtirs!

A Montserrat, 29 de gener de 2022,

Festivitat de Sant Francesc de sals, Bisbe, Confessor i Doctor, Patró dels periodistes

 

(Traducción al castellano)

Recuerda su ejemplo y sacrificio. Tercio de Requetés de Ntra. Sra. de Montserrat 1936-39

Queridos correligionarios,

Con el corazón compungido, nos hemos reunido en esta plaza por cuatro motivos: * Para protestar contra la vergonzosa retirada, conocida el pasado 14 de enero de este año, del Monumento del Requeté yacente que encabezaba el Mausoleo del Tercio de Montserrat. * Para desagraviar por esta profanación. * Para honrar a los Requetés del Tercio de Montserrat. * Y para exigir la devolución del monumento a su lugar original.

En primer lugar, PROTESTAMOS.— Los autores de esta salvajada habéis humillado a los requetés, hijos espirituales de los Macabeos, tal como se lee en los versículos bíblicos que rodean el Mausoleo donde reposan en Montserrat. Nuestra amargura es semejante a la abominación de la desolación que describe el Profeta Daniel, cuando contempló en una visión cómo era profanado el Templo de Jerusalén con sacrificios paganos. Creemos que los responsables de amparar a nuestra Patrona, la Moreneta, han cometido un grave sacrilegio: deshojar la memoria de nuestros mártires de la Cruzada del 36.

En segundo lugar, DESAGRAVIAMOS.— Porque, como buenos hijos, tenemos que honrar a nuestros padres y antepasados, algunos de ellos heroicos soldados de Cristo, lo cual negáis con la retirada del Monumento. Porque, por la misma virtud de piedad, tenemos que honrar a nuestra patria, lo cual negáis con la retirada del Monumento. Porque, por la virtud de religión, tenemos que honrar a nuestro Creador, Dios todopoderoso, Creador del cielo y de la tierra; lo cual negáis con la retirada del Monumento motivada por un odio revolucionario y antiguo contra nuestro Creador.

Un pecado contra el Espíritu Santo, de aquellos que no serán nunca perdonados, consiste en «negar una verdad profesada». Al retirar el Monumento, negáis que nuestros mártires merezcan veneración y respeto; negáis que su combate fuera justo; negáis que su sangre sea fértil; negáis —en el fondo— que la fe por la cual finaron es la única y verdadera.

Así, ¡oh sepulcros blanqueados!, os habéis entregado a la apostasía y os habéis sometido a la idolatría del poder político —el nuevo Antíoco— que profana el Templo y sustituye el sacrificio agradable a Dios. No creéis en la Patrona de las tierras catalanas, solamente creéis en un falso ídolo: la «nación catalana» y su ramera, la democracia anticrística. Cual cortesanas del poder, os congraciáis con el mundo impío, buscáis su aplauso vacío, queréis adaptaros al mundo. Y ésta es la razón de vuestra ceguera. De vosotros ya dijo Nuestro Señor Jesucristo: «guías ciegos», pues sois los nuevos fariseos que confundís al pueblo.

En tercer lugar, HONRAMOS la memoria de los requetés.— De igual manera que aquellos que quieren hundir la memoria de nuestro obispo mártir, D. Manuel Irurita, los depositarios de la fe han colaborado con los que arrebataron la vida a los requetés catalanes y ahora quieren asesinarlos nuevamente con el olvido. ¿Dónde queda la obra de misericordia de sepultar a los muertos? Ella incluye no olvidarlos, rezar por sus almas y suplicar constantemente su intercesión. Olvidar a nuestros muertos es peor que robarnos el alma.

Al retirar la imagen de nuestro querido requeté, que buscaba con la mirada a la Virgen María representando su intercesión antes de morir, habéis afrentado a la Moreneta. ¿Acaso olvidáis que ellos querían reposar a los pies de la Madre celestial?, mientras esperan el día de la resurrección de la carne y del Juicio Final donde Cristo les tiene que reconocer como aquellos que lavaron sus túnicas blancas con la sangre del Cordero. ¿Acaso ninguneáis al Abad Escarré, quien prometió solemnemente que la comunidad benedictina guarecería perpetuamente sus restos? Vosotros podéis olvidar, pero Dios no olvida y nosotros tampoco.

Y en cuarto lugar, EXIGIMOS LA RECOLOCACIÓN del monumento.— Ponemos como testigos de vuestra villanía con los 319 requetés catalanes del Tercio de Montserrat que cerraron sus ojos para siempre en el combate. Desde el cielo os interpelan; desde el cielo os señalan; desde la derecha del Padre os conminan a que reparéis vuestra gravísima falta. Con ellos, los aquí presentes en la tierra os pedimos que restablezcáis el monumento. Habéis puesto en peligro desde hace tiempo la salvación de vuestras almas eternas. Es quizás momento de implorar vuestra redención con un gesto de reconocimiento hacia los que murieron para que ahora disfrutéis de vuestras prebendas. Decís que amáis Cataluña, pero sois fautores de su agonía espiritual. Y aquí estamos para recordároslo.

¿QUIÉNES SOMOS?, nos tentáis. Somos los descendentes espirituales de los requetés. Somos discípulos de su ejemplo y el fruto de su martirio. Representamos la verdadera Tradición de Cataluña, de la cual Torras y Bages escribió: «Será cristiana o no será». Pertenecemos al linaje de los catalanes que prefirieron la muerte antes que entregarse a las tentaciones del liberalismo y sus falsas promesas. Somos parte de los que eligieron las libertades cristianas contra el libertinaje pagano. Somos piedras de esta magnífica fortaleza que se denominó Cristiandad y que ahora, desde dentro, queréis destruir.

Somos la estirpe de los visigodos que desde Montgruny –la Covadonga catalana– iniciaron la reconquista de nuestras tierras contra el Islam; somos de la casa de los Almogávares, de los marineros y soldados catalanes que combatieron en Lepanto, de los Migueletes que guerrearon contra la Revolución Francesa, de los somatent que en el Bruch derrotaron a las fuerzas napoleónicas; somos hijos de los malcontents y los matiners.

Somos descendentes de aquellos carlistas que, amando en cuerpo y alma a su religión y fueros, se fundieron con las Españas y evangelizaron medio Mundo. Somos, finalmente, los herederos de los Cruzados del 36; somos boinas rojas, siempre dispuestos a dar la vida por Dios y por España. No hemos dejado nunca de ser, y estamos aquí porque vuestra traición nos ha interpelado a volver al combate.

Vosotros, a quienes Nuestro Señor os ha encomendado velar por la fe y acoger a su Santísima Madre, ¿por qué queréis abandonar a nuestros muertos? No lo conseguiréis. Tampoco olvidamos a los 23 benedictinos mártires de esta Abadía inmolados en la aterradora persecución religiosa del 36 y que ahora despreciáis. No olvidamos que os enorgullecéis de ser demócratas y antifranquistas, pero por dos veces recibisteis al General Franco bajo Palio, y en cambio los carlistas nunca lo hicimos. No olvidamos que escondisteis a asesinos terroristas, asesinos y marxistas que buscaban la destrucción de la Iglesia. Entre vuestros muros ha brotado el nacionalismo, la ideología de la amargura por excelencia. Fuisteis el pesebre que acogió el movimiento político de Jordi Pujol que nos ha llevado a la trifulca y el descalabro de Cataluña. Y después de todo esto, ¿os aguijonea la imagen de un requeté? También a los fariseos les escandalizaban los milagros de Cristo y le difamaban y extorsionaban para que no los mostrara públicamente. ¿Reconocéis esta postura?

Somos los hijos de la Tradición que nunca podréis matar, cuyo corazón nunca podréis traspasar. Nuestro deber es exigiros que cumpláis vuestros cometidos. Es el momento de parar tanta maulería. La Verdad es una y nos interpele a todos. A vosotros, como consagrados a Dios; y a nosotros, como veladores de los cuatro pilares de nuestro solar cristiano: Dios, Patria, Fueros y Rey.

Por eso queremos que nuestros gritos resuenen hoy en estas montañas y despierten vuestra conciencia:

¡Viva Cristo Rey! ¡Viva la España Católica!

¡Viva Cataluña española! ¡Loor y gloria a los mártires!

En Montserrat, 29 de enero de 2022,

Festividad de San Francisco de Sales, Obispo, Confesor y Doctor y Patrono de los periodistas

Círculo Tradicionalista Ramón Parés y Vilasau